Com cada primer de Novembre a les 8:00, ahir vaig fer per novena vegada la Cursa de l'Amistat una cursa diferent i única com diu el cartell de promoció. El recorregut com sempre dur per la pujada al Tibidabo.Molt bon ambient i a mes, ahir , bona temperatura. El pas per Vallvidrera amb boira l'hi va donar un toc màgic.
Bon nombre de correcat's a la sortida al Castell de Montjuïc , Pucurull, Bernaus , Cigró, Arcadi42 ( de tornada de Australia i Xina on ha fer 3 maratons ) JosepLluis, Lay-Nah , PereBoss i Prudi (que debutaven) , Kasumei i molts altres.Des del primers quilòmetres hem intentat portar un ritme regular ja que en aquesta cursa es clau sobretot per la pujada continua durant 12 Qm's. Les referències de pas de l'any passat m'han servit força per mantenir-lo i millorar-lo lleugerament.
Amb Albert i Sergi)El pas per l'inici de la pujada el Carrer Entença l'hem fet en 27'03'' , travessem mica mes tard el Carrer Berlín per tot segut creuar la Diagonal per sota L'illa on hi ha la primera rampa forta per accedir a la Av de Sarrià. Continuem pujant pel Carrer Sant Joan Bosco i Major de Sarrià. Al arribar a la Ronda de Dalt hi ha un fals pla de no més de 50 metres per pujar de nou fort per l'Avinguda de Vallvidrera fins el peu del Funicular que passem en 1h02'49''. Es comença a notar la pujada a les cames !. Seguim per la carretera de Vallvidrera fins arribar al poble envoltat de boira. En aquest punt el crono marca 1h23'12''(hem pujat la carretera en 20'22'').
A la sortida de Vallvidrera ens trobem la rampa mes forta de la cursa en direcció Tibidabo. Cal mantenir el ritme que encara falta pujada. Veiem la impressionant Torre de Collserola al davant , passem després pel costat de l'Observatori Fabra i sota les vies del Funicular per acabar la pujada a la cruïlla amb la carretera del Tibidabo que passem en 1h39'29''. A partir d'aquí 600 m de baixada de "gloria" fins la meta.Un any mes ho hem aconseguit. Temps final 1h42'10'' . Classificat : 437.
3 comentarios:
Ets un crack Ramon...sort que m'havies de fer de llebre...jejeje...jo vaig arrivar 6 minutets més tard que tu.
Enhorabona compnay i fins la pròxima
Enhorabona, Ramón!
Si després de fer el cami de Santiago per Euskadi ets capaç de fer la Cursa de l'Amistat, tal com diu Cecili, ets un crack!!!
Per cert, quan els participants ja estaven més esponjats i hi havia més d'una via de Barcelona aturada esperant que passessin els corredors, vas notar si encara els dels automòvils estaven tant alterats com quan l'Isidre i jo la feiem? Durant anys, va ser una constant veure conductors airats per haver d'esperar que els corredors passessin. No vaig entendre mai quina presa podien tenir a les 9 del matí... Era una circumstància pintoresca de la cursa.
Faràs la pujada a Montjuic el dia 15 de novembre?
Anna
Carai Ramon.
Aquesta cursa és molt dura i fora del meu abast.
Jo vaig fent curses de 10 Km. que per mi ja sòn suficient repte.
Enhorabona.
Ferret
Publicar un comentario