Avui he participat per trentena vegada a la
Cursa de El Corte Inglés , una clàssica al meu calendari.
A la sortida, tradicional trobada amb els meus amics Joaquim , Eduard, Contxita, Sergi, Francesc i Jorge
Es clar que es una cursa per passar-ho bé amb amics i la marca una mica secundaria ja que la gran quantitat de participants fa força difícil córrer (sobre tot els primers quilòmetres). Enguany els inscrits han estat 57175.
He sortit una mica "tocat" del genoll després de la Cursa Ciutat de Girona de fa quinze dies. Patiment a la pujada a l'Estadi agreujat per la calor. He entrat però a l'Estadi amb 32'24'' , temps prou bo per baixar de l'hora que era el meu objectiu.
La baixada s'ha fet encara mes dura pel genoll però aguanto millor del que em pensava.
Temps final 58'43'' Lloc 2686 (148 del meu grup d'edat) Ritme 5'22''/Qm
Objectiu complert !
Avui he participat per trentena vegada a la Cursa de El Corte Inglés , una clàssica al meu calendari.
A la sortida, tradicional trobada amb els meus amics Joaquim , Eduard, Contxita, Sergi, Francesc i Jorge
2 comentarios:
Hola Ramon, soc la Lorda, felicitats per superar la teva marca i així obtenir una nova fita dintre de les teves curses. Endavant, ets un super-corredor.
Ara, té de dir, que el regal que t'has fet de anar a Menorca no està gents malament, eh?
Hola, Ramon!
Amb molts dies de retard, m'he mirat el teu blog per veure com va anar la teva participació a la Cursa d'El Corte Inglés. Penso que vas fer prou bona marca donat que la sortida acostuma a ser un vertader salt d'obstacles. Per a mi, tots els anys en que hi vaig anar amb l'Isidre, va ser una cursa per a participar-hi i personalment, em suposava la immensa satisfacció de trepitjar el sol que habitualment és ocupat pels vehicles. Passar pel mig del carrer Aragó i d'altres carrers, una cosa que tenim vetada els que anem a peu, és meravellós. I, si, hi ha muntanyes de gent que va al seu pas lent, però ser allà al mig, escoltant comentaris de tota mena i compartint una afició sense mirar d'on ets i de quin medi procedeixes, per a mi això fa del còrrer l'esport més democràtic.
Suposo que la Isabel era a la Plaça Catalunya, esperant la teva arribada. Quina enveja! Saber que arribes i que hi ha algú que t'espera!
Petons per a tots dos,
Anna
Publicar un comentario